PENSAMENTS

L’edat té molt a veure amb les reflexions que fem sobre la vida. La visió en la joventut no és la mateixa que en la senectut. La vida no és un valor absolut, és un valor relatiu i referencial diferent per a cada persona encara que hi hagi aspectes comuns.

Toni Giménez (Agost 2024)

Hi ha dues coses que ens haurien d’ensenyar a l’inici de la nostra vida: que cada persona està completament sola i que res no es manté sempre igual. La vida és un camí en solitud (que no vol dir en solitari) per molt que hi hagi altres persones al nostre voltant. Tant les coses, com les circumstàncies, les situacions i les persones, varien. Hem d’interioritzar la nostra solitud i aprendre a adaptar-nos als canvis.

Toni Giménez (Juliol 2024)

Fins i tot quan escrivim en prosa hauríem de ser poètics en els mots. Una prosa poètica farcida de mots, expressament buscats, per despertar no tan sols la ment, sinó també el cor, els sentiments.

Toni Giménez (Juny 2024)

EL LLAPIS

El llapis necessita una mà que el faci anar.

Tot ésser humà és una península, mai una illa.

El llapis necessita que li fem punta.

Tot el que fem s’ha d’anar polint.

El llapis tard o d’hora s’acaba.

Tot té una durada limitada.

El llapis té per aliat una goma que li permet esborrar el que no surt prou bé.

Tot es pot corregir.

El llapis té forma pròpia, però per escriure cal que tingui mina.

Tot ésser humà té una ànima.

El llapis deixa un traç marcat al full.

Tot el que fem deixa empremta.

Toni Giménez sobre una idea de Paulo Coelho (Maig 2024)

Ahir al matí va nevar i vaig fer un ninot de neu al mig del carrer. Al cap d’una estona va passar una feminista i em va preguntar que per què havia fet un home i no una dona. Vaig desfer l’home i vaig fer una dona de neu. Més tard va passar una veïna i em va retreure que l’escombra que li havia posat encasellava les dones a les feines domèstiques i perpetuava el patriarcat. Vaig treure l’escombra. Un avi que anava agafat de la mà del seu nét em va escridassar que per què l’havia feta despullada, que la tapés immediatament. Mentre pensava amb quines peces de roba la taparia vaig rebre una trucada de SOS Racisme preguntant-me per què l’havia feta de color blanc. Enmig del meu desconcert vaig ser criticat per un grup ecologista perquè no era sostenible que la ninota de neu portés una pastanaga al nas. Li vaig treure la pastanaga. Una parella gai que creuava el carrer en aquell moment em va retreure que per què no havia donat visibilitat al moviment LGBTIQ+ i no havia fet dos homes o dues dones agafant-se de les mans. La televisió local es va assabentar de totes aquestes queixes i després d’haver-se convocat una manifestació en contra dels ninots de neu, vaig aparèixer en el noticiari del capvespre com un home masclista, sexista, racista, xenòfob, homòfob i mal educat. Finalment, la Conselleria d’Igualtats ha dictat, de manera urgent, un decret llei que prohibeix els ninots de neu.

Toni Giménez sobre un text d’origen desconegut (Abril 2024)

Feia molts anys que no s’havia tornar a enamorar. Li agradava com era ella, com pensava, com sentia, com parlava. Compartien una manera similar de comprendre la vida, de reflexionar com el Petit Príncep, de plorar com Puff, el drac màgic, i d’aturar-se en el temps com la Momo. Amb tot, hi havia una marcada diferència d’edat. Ella tenia la vida per davant i ell la tenia per darrere. Quin goig poder tornar a fer plans de futur... però, encara que el seu cor quedés esmicolat i se sentís desconsolat, ella havia de continuar volant com en Joan Salvador Gavina.

Toni Giménez (Març 2024)

Potser el millor moment que hem tingut per gaudir plenament de la felicitat hagi estat en la joventut: la plenitud del cos i la força vital, pròpia de l’edat, ens impulsa a lluitar per allò que volem d’una manera contundent. Després, malauradament, la felicitat se’ns esmuny...

Toni Giménez (Febrer 2024)

Estem pitjor, però estem millor perquè abans estàvem bé, però era mentida. No com ara que estem malament, però és veritat.

Mario Moreno -Cantinflas- (Gener 2024)

Les pluges de la tardor s’afegeixen a les llàgrimes que vessen els meus ulls. Les deixo caure cara avall perquè omplin el riu de nostàlgia en què es banya la meva vida.

Toni Giménez (Desembre 2023)

Hi ha d’haver un punt límit que diferenciï la llibertat del llibertinatge en l’educació de l’ésser humà. Deixar fer, si; consentir, no! No podem tolerar la mala educació, l’incivisme ni la mediocritat humana.

Toni Giménez (Novembre 2023)

No era vell, però se’n sentia; físicament tenia 50 anys, però no els aparentava -això que diuen que els disgustos i les angoixes envelleixen-. Sentia com l’ànima se li esmicolava, talment com aquells mapes de viatge que de tant utilitzar-los s’esquincen per totes bandes. La vida se li esmunyia.

Toni Giménez (Octubre 2023)

Et miro als ulls i entreveig els paisatges de la teva ànima embolcallats amb ressons de cançons que em parlen de futurs impossibles (impossibles? Per què?), mentre et somnio amb els ulls ben oberts perquè quan els tanqui tu en siguis la principal protagonista.

Toni Giménez (Setembre 2023)

Triar la millor petxina de la platja t’apropa a la infància. (Fernando Pessoa)

I si la regales, ofereixes un tresor únic que brolla directament de l'ànima. (Toni Giménez)

(Agost 2023)